Aquest migdia hem anat a fer una passejada llarga amb la jefa i una amiga seva. M’han posat el meu nou collar de passeig, que serveix, segons ells, per controlar més que camini al seu costat, però en definitiva, l’únic que fa és molestar-me! No m’hi acabo d’acostumar del tot…

Doncs bé, la jefa i l’Anna, la seva amiga, han segut una estona a xerrar en un banc i, és clar, jo, per no aburrir-me, m’he hagut d’entretenir amb la meva pilota nova d’ahir. Abans pitava i era de color groc… ara ni una cosa ni l’altra… per no ser, ja no és ni pilota!

Vès què havia de fer si aquelles dues només feien que xerrar…

Comments(1)

Aquesta que veieu és la foto núm. 1000 que m’ha fet la “jefa”. Això és com al futbol, avui és el meu partit número 1000…

La foto en qüestió és d’aquest matí, quan he tornat de Polinyà. He aprofitat que feia una miqueta de sol, i, com que les temperatures ja són baixes, escalfar-me. I mira quina casualitat… m’hi he adormit!

Tot el què veieu per terra és un mostrari de coses que podeu trobar per tot el pis: pèl de BIC, restes de les destrosses del BIC a les cadires i restes de l’òs de corda del BIC.

Com ho veieu? Em sembla que em faré interiorista… Me’n surto prou bé, no?

Comments(0)

D’una font directa he sabut que els goldens petitons que us vaig presentar i que buscaven casa ja estan tots col·locats.

Ja deuen estar destrossant cadires a set cases repartides per Catalunya! Una mossegadeta a l’orella per tots!

Comments(1)

Per fí! He guanyat!

He pogut desfer els nusos que, amb molta mala llet, va fer algú en aquella joguina que em van portar un dia els “jefes”.

I ara que ho he aconseguit, que tenia tota una pila de fils, la “jefa” me’ls llença Diu que, sinó, me’ls menjo, i les caques em surten embolicades…

Que injusta és la vida del gos!

Comments(1)

He rebut aquest missatge fa una estona, i em sembla que aquests jovenets necessiten ajuda…

Si sabeu d’algú que vulgui algun cadell d’aquests, totalment gratis, que es posi en contacte amb roser.zaurin@crg.es. Són Golden Retriever i n’hi ha 7. Se’ls vol treure de sobre o els hauran de sacrificar…

I si no, si us plau passeu l’e-mail, a veure si hi ha algú que vulgui començar un nou blog caní com el meu!!!

Comments(0)

Al ritme que porto (a cadira per dia) aviat aquest parell hauran de començar a comprar mobles de pedra… Creieu que en tindran a l’Ikea?

Aquesta és la cadira d’avui i les restes de la matança. Ni feromones ni res, tu!

Comments(1)

Semblava que el tema “destrucció de mobles” ja estava superat, però no… Fa uns dies que, quan marxen els jefes, faig destrosses a tort i a dret. Bàsicament em centro en els mobles, però el guix de la paret també em fa gràcia.

Aquí on veieu un clau, hi havia un travesser de fusta.

La Victòria, la meva “profe” dels dissabtes, els va dir que era “ansietat per separació”, que es veu que sol sorgir als 6 o 7 mesos. Els trobo a faltar i no se m’acut res més que destrossar el pis…

La solució que han aplicat és una mena d’ambientador que va connectat a la corrent i que deixa anar feromones. Es veu que recorda l’olor que desprèn la mare i, per tant, m’he de sentir més còmode i acompanyat quan marxen. Però no sé si és perquè tinc el nas tapat o què, però de moment no noto res i segueixo fent destrosses. Pobres jefes…

Comments(1)

Aquesta setmana he estat malaltó. Tenia tos i mocs, i estava molt apagat… sí, sí, encara que sembli impossible, estava apagat!

Doncs bé, dilluns al matí em van portar al veterinari. Em va trobar febre i que tenia el pit ple de mocositat i, per variar, em va punxar! Aquest cop sí que me’n vaig sentir… em dec estar fent gran!

Total, que han dit als meus jefes que he de fer repòs (com si això fos gaire fàcil en mí) i que no puc anar a veure els meus amiguets perquè els ho puc encomanar.

Al matí em donen dues pastilles, cosa que m’encanta perquè me les camuflen amb formatge, i, de tant en tant, em fan fer bafus… i no ho dic de broma!

És el què em quedava per veure… fer fer bafus a un gos! Però deu funcionar, perquè quan en fem una “sessió”, tancats al wc amb la jefa, comencen a sortir mocs de tot arreu…

Comments(0)

Ahir em van portar a banyar!

L’aigua i el sabó no em va fer res… m’hi vaig trobar bé i tot!

Però el tema secador no el porto tant bé. A més, un ja no té ni intimitat… em van netejar dins les orelles i tot!

Ara, l’Ã’scar, “el peluqueru”, i jo ja ens hem fet amics! Fins i tot em va donar una xuxe quan vam marxar!

La millor recompensa, però, va ser que quan vaig sortir d’allà estava més que suau i feia una oloreta de gos net! Sort que les gosses no saben xiular, perquè, sinó, m’haguéssin fet agafar mal de cap de tant piropejar-me…

Comments(3)