Un bon regal de Reis!

Aquest any em dec haver portat molt bé, perquè els Reis ens han portat, a Olot, una bona nevada!

La Nox i jo vam anar a passejar per l’espectacular paisatge blanc…

Ens vam animar i vam córrer amunt i avall… la neu és molt agradable!

Però quan vam descansar una estona, va sortir el meu instint de Sherlock Holmes i vaig començar a investigar què hi havia sota tota aquella capa blanca…

M’hi vaig posar tan a consciència, que semblava un dàlmata i tot!

I res de res… sota la neu només hi havia més neu!

Bon nadal 2008!

Com ja comença a ser tradició, la Nox i jo us desitgem unes molt bones festes!

Ja coneixíem la neu, però aquest any n’ha caigut molta!

D’olor feia la mateixa que sempre…

Però a mi m’intrigava especialment què hi havia sota…

Així que hi vaig ficar el cap. Però res de res… tot fred i blanc…

La neu ja no té cap misteri per a nosaltres!

I després… els regals!

Tot el què faig de ‘gasto’ en pinso durant l’any, els ho estalvio en regals… jo amb els papers ja en tinc prou!

Bones festes a tothom!

BIC: El gos-llúdria

Aquest dissabte he rebut una visita sorpresa: els meus antics amos han pujat a Olot per passar el dia amb nosaltres!

A part de veure que bé que estic a La Garrotxa i la loteria que m’ha tocat al viure amb la meva família olotina, els he ensenyat mooooltes més coses:



1. El cartell que encapçala la meva habitació… perquè ningú en tingui cap dubte :P



2. Que em puc amagar darrere el blat perquè ningú em vegi mentre me’l foto per esmorzar



3. Que ens comencem a conèixer tots els racons de prop de casa i ens banyem a la font per refrescar-nos… i quan arribem a casa, la deixem plena de fang…



4. Que la Nox i jo ja som inseperables companys de viatge



5. Que sé fer moltes coses més… entre elles, demanar menjar portant el meu plat a la boca, mentre faig ullets de pena. I els he demostrat que funciona!



6. Els he ensenyat tot el què necessitem endur-nos per anar al riu



7. Que encara no m’ha passat la mandra que m’agafa molt de tant en tant…



8. Que sóc un GOS-LLÚDRIA!



9. Que ja es poden anar oblidant d’aquell tal Phelps… que ja m’estic preparant per superar el rècord del món!



10. Això sí… que segueixo sent tan net com sempre… i tan escandalós esquitxant el meu voltant…



11. Que no he perdut aquella concentració de sempre… sempre que hi hagi una pilota pel mig, és clar! Practico amb la Laia.



12. Que em moc com un peix a l’aigua… però amb pèl i 32 quilos!



13. Que segueixo tan guapo com sempre!



14. I tan i tan guapo!



15. Que ajudo a qui té problemes. La pilota havia caigut avall i jo ajudava la Laia a trobar-la. Ja us dic ara que si no es tractés d’una pilota la cosa canviaria…



16. Que els quedi ben clar que sóc el GOS-LLÚDRIA!



17. Que a 10 minuts de casa tinc espais tan idíl·lics com aquest



18. Que, com abans, no se m’acaben mai les piles..



19. I, que sí… que segueixo sent “el más guapo del lugar”

Novetats (o no) des d’Olot

Novetats perquè us ensenyo noves fotos!
Amb les darreres pluges les meves passejades són més verdes que mai! Quin luxe, oi?

I dic “o no” perquè segueixo tan “destroier” com sempre… Aquesta vegada la meva víctima ha estat un diari.

A mi em van ensenyar que estar informat és molt important avui en dia, així que… què millor que menjar-me la informació per interioritzar-la millor… ;)

Us recomano el diari com a àpat… és tan bo… I sinó fixeu-vos en la cara que faig… Mmmmmmmmm…

Ja sóc un any més gran!

El passat 31 de març vaig fer ni més ni menys que 2 anys!

De fet, ja ho podeu veure sobre el pastís de carn picada que m’han fet els de casa… un “2″ que em manté amb la mirada fixa…

Ja és una mica més aprop…

Sí! Per fí em vaig menjar el meu pastís!

En aquesta foto em van enganxar amb el “2″ dins la boca… No és que sigui golafre (nooooo…), sinó que ho vaig fer per no fer-los un lleig… ;)

He fet amics… una mica grans…

L’altre dia vam canviar de camí de passejar

Vaig veure uns camps llaurats xulíssims

I quan estava mirant aquell fantàstic paisatge… vaig sentir alguna cosa…

Era un nou amic… una mica gran per mi, però molt simpàtic!

La nova experiència em va fer agafar sed i, després de remullar-me els morros, vaig descansar esgotat per tanta novetat.

Una passejada genial!

Les meves passejades

Aquests dies que fa bo, les passejades són molt agradables.

M’assec i penso en les meves coses (què menjaré per sopar, quin gos em trobaré pel camí i perseguiré, que bé que dormiré al meu llit,…).

I dedico una estona a la meva afició com a llenyataire.
Amb troncs de la meva mida, com sempre, està clar…

Sóc un destraler…

Aquest és el meu llit nou

I hi diu el meu nom i tot!

És que l’altre que em va fer l’Angelina al setembre m’agradava tant que me’l vaig menjar…

I aquestes són les meves pilotes (en el sentit literal)

La de darrera és de l’estiu, i la de davant me la van regalar el dia 24 de desembre… i la foto la van fer el dia de Nadal…

Una cosa sí que la tinc… que amb la pilota sóc més ràpid que el Messi… en menjar-me-la! ;)

Bon nadal des d’Olot!

La Nox i jo vam estar tot el dia esperant que ens portessin el tió…

Vam esperar i esperar…

Hi va haver un moment, però, que vaig sentir que deien que els feia por que me’l mengés, així que vaig decidir que l’esperit nadalenc el posava jo!

Molt bones festes a tothom!

Un dia a la neu

Heu vist quin tiarro estic fet?!

Vam passar un dia a la neu i, és clar… em vaig fer un tip de córrer!
A veure si tinc avantpassats Husky i ningú me n’ha dit res… ;)

Per variar, i encara que tot estigués cobert de neu, vaig trobar algun tresor!

Next Page »