Aquest dissabte he rebut una visita sorpresa: els meus antics amos han pujat a Olot per passar el dia amb nosaltres!
A part de veure que bé que estic a La Garrotxa i la loteria que m’ha tocat al viure amb la meva família olotina, els he ensenyat mooooltes més coses:

1. El cartell que encapçala la meva habitació… perquè ningú en tingui cap dubte

2. Que em puc amagar darrere el blat perquè ningú em vegi mentre me’l foto per esmorzar

3. Que ens comencem a conèixer tots els racons de prop de casa i ens banyem a la font per refrescar-nos… i quan arribem a casa, la deixem plena de fang…

4. Que la Nox i jo ja som inseperables companys de viatge

5. Que sé fer moltes coses més… entre elles, demanar menjar portant el meu plat a la boca, mentre faig ullets de pena. I els he demostrat que funciona!

6. Els he ensenyat tot el què necessitem endur-nos per anar al riu

7. Que encara no m’ha passat la mandra que m’agafa molt de tant en tant…

8. Que sóc un GOS-LLÚDRIA!

9. Que ja es poden anar oblidant d’aquell tal Phelps… que ja m’estic preparant per superar el rècord del món!

10. Això sí… que segueixo sent tan net com sempre… i tan escandalós esquitxant el meu voltant…

11. Que no he perdut aquella concentració de sempre… sempre que hi hagi una pilota pel mig, és clar! Practico amb la Laia.

12. Que em moc com un peix a l’aigua… però amb pèl i 32 quilos!

13. Que segueixo tan guapo com sempre!

14. I tan i tan guapo!

15. Que ajudo a qui té problemes. La pilota havia caigut avall i jo ajudava la Laia a trobar-la. Ja us dic ara que si no es tractés d’una pilota la cosa canviaria…

16. Que els quedi ben clar que sóc el GOS-LLÚDRIA!

17. Que a 10 minuts de casa tinc espais tan idíl·lics com aquest

18. Que, com abans, no se m’acaben mai les piles..

19. I, que sí… que segueixo sent “el más guapo del lugar”